La participació, un mitjà necessari, per Enric Escuder

J. Enric Escuder

www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2014/03/02/participacio-mitja-necessari/1085673.html

Avui, més que mai, una organització com el PSPV ha de fer els màxims esforços per liderar el canvi, la recuperació dels nivells de benestar perduts, amb nous models, amb innovació, perquè la societat ha canviat i molt, amb total coherència amb els nostres principis, profundament democràtic i transparent. No podem fer allò que no puguem explicar.
Hem d’aprofitar els pròxims mesos per escoltar, debatre, estudiar i concretar les nostres polítiques, ajustades als recursos existents, i, finalment, per prioritzar les coses urgents i les importants. Això implica estretir les estructures i els lligams amb la societat en tots els àmbits. La societat no vol discursos buits, vol solucions concretes a problemes concrets. El primer, i més urgent, la generació de llocs de treball.
La participació és una ferramenta potent, però exigent amb les condicions de l’aplicació. Entenc que és una manera de recuperar la credibilitat del partit, i la confiança dels valencians i valencianes. Les primàries signifiquen una gran acció d’obertura, una entrada d’aire fresc, de retornar la política a la gent. Però no n’hi ha prou. La desafecció de la política és molt gran i ha estat alimentada, corrupció, despotisme, interessos personals, i especialment pel PP amb clars interessos electorals: «tots són iguals», «Y tú más», etc.
On millor demostrarem les seues potencialitats és en l’àmbit local, espai natural de participació del ciutadà( on tenim excel.lents exemples):
– La participació significa dret a decidir, a participar en el govern, a aportar idees, queixes i suggeriments, a encertar i a equivocar-se, a confrontar interessos individuals o de col.lectius, a corresponsabilitzar-se amb les decisions dels governants, a formar part viva del projecte de poble.
– El govern que anima la participació està disposat a cedir parcel.les de poder( els ciutadans han de retroalimentar-se i ho fan quan se senten partíceps de les decisions, quan la seua aportació és valorada); accepta de bon grat les queixes, suggeriments o crítiques a la seua gestió, perquè necessita conéixer l’índex de satisfacció del ciutadà/client i entén la crítica com una eina de millora; aspira a desenvolupar polítiques més ajustades a les necessitats reals dels ciutadans ( el programa electoral es concreta en polítiques determinades que compten amb l’opinió de l’usuari).
– Implica un procés d’aprenentatge, en primer lloc del reglament que ha de regular la participació. En segon lloc, s’ha de dotar els participants d’uns coneixements mínims de cada tema, perquè puguen debatre i avançar ( legals, econòmics, urbanístics, mediambientals,…). I, en tercer lloc, les propostes que es presenten han de ser operatives, aplicables, concretes; que deixen poc espai a l’especulació.
La participació és un procés dialèctic entre els ciutadans i la institució municipal, que aposta per anar dibuixant, de mica en mica, un projecte de poble que possibilite els projectes de vida individuals.